Torno... últim dia!

Ha arribat el dia... torno cap a Barcelona. De fet marxo demà a les 3 de la tarda i a la nit arribo a Barcelona, però avui és l'últim dia amb els amics i companys de laboratori...

Si... ja s'ha acabat aquest viatge... deixo enrera amics makíssims, companys de birres i de laboratori, unes tècniques de laboratori que m'han fet de mames, unes secres que fins l'últim dia m'han ajudat en qualsevol tràmit, en Poul (makíssim), un país preciós tot i que no ha estat la millor època per visitar-lo i mil coses més... Aquí he millorat una miqueta el meu anglès (una mika, eh!), he fet molt bones amistats, sóc bona en la microscopia electrònica (són les paraules d'en Poul, jiji) i he après coses de mi que desconeixia!!! Una bona experiència, que repetiria sense dubtar-ho!

No tinc paraules per despedir-me de la gent, agraïr tot el què han fet per a mí i no vull dir la paraula ADÉU!

Espero que alguna coseta de mí quedi entre tota aquesta gent... que recordin el meu bon dia al matí, les meves rialles i que em trobin a faltar una miqueta... Ser que alguns ho faran... amb això és suficient!!

I pels que espereu a Barcelona... prepareu-vos perquè torno!!! Ens esperen dies de tot... hi ha un casament per preparar amb la seva corresponent despedida de solter, una tesis per acabar, un pis per moblar i un munt de gent per visitar!!! Ai ai ai...TORNO!!!

Aprofito per donar-vos les gràcies a tots per haver-me enviats milers de mails donant-me ànims cada dia, enviant acudits per fer-me riure, donant-me consells... MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!

I res... suposo que aquest blogg acaba aquí... potser després de penjar les fotos d'avui nit (jiji) ... Però segur que en vindrà un altre perquè això m'ha agradat molt!!!

Ah... torno amb nous amiguets... la Peggy (una porqueta de peluix) i l'Alice (una anegueta molt posh!) i banderes daneses a la maleta perquè es vegi que la que torna és la litlemermaid!!!

Be My Valentine!!!

Feliç dia de Sant Valentí per aquells que ho celebrin... jo no!
Fins els .... de veure cors a tot arreu!! Però la postal mola no?
Aprofito per felicitar al tiet Valentí i en Valentí "petit"!
Pels que no sigueu amants de Sant Valentí... clickeu aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=iGTWWIuaoeg

FELIÇ ANIVERSARI KARI!!

Avui és l'aniversari d'en James!!

En pocs dies ho celebrem junts!!!

FELIÇOS 29 guapíssim!!!

Última setmana... compte enrera

Dissabte:

Després del divendres... el dissabte em queia tot a sobre i no per la ressaca. Era el meu últim dissabte, començava el meu últim cap de setmana a Dinamarca. De fet tot va estar culpa de les fotos qe vam tirar a la festa del divendres...Vam llevar-nos aviat i volíem veure les fotos que havíem tirat la nit anterior (no feia gaires hores tenint en compte que eren les 9 del matí). Vam dutxar-nos, esmorzar i vam anar a la uni a buscar l'ordinador per poder veure les fotos millors. Vam descarregar-les i vam mirar-les un munt de vegades, l'una darrera l'altre rient com bojes... però a mi em començava a entrar el gusanillo aquest de l'estómac de... jolin, és el meu últim cap de setmanaaquí,potser no tornaré a veure mai més a aquesta gent... No vaig estar al 100% en tot el dissabte.

A les 2 venia la Signe a buscar-nos amb cotxe per anar a un centre comercial a les afores de la ciutat, Fields, molt xulo l'edifici. Vam dinar allà una mica, vam fer el cafè i unes compres per distreure'ns (Annita t'he comprat una coseta!!). De tornada al pis vam preparar el sopar i un tè calent amb mel i llimona perquè en Fiore i la Signe estaven engripats i amb febre!! Ja a la nit... vam mirar Forrest Gump... va haver de ser en eslovac i amb subtítols en anglès perquè la versió anglesa no tenia veu!!!

Diumenge:

Matí llarg, nostàlgic. Feia fred, el cel estava grisot i anunciava nevades. La temperatura ha baixat bastant aquests dies, tot el dia estem a -3/-5 ºC i amb una minima de -16ºC!!! El dia no acompanyava gaire per estar alegre. Amb l'Olga vam anar amb bus fins a la city, a passejar una mica, vam fer una xocolata calenta al costat de l'edifici de l'església de la Cienciología... i cap a casa. A les 6 vam marxar a casa en kevin a sopar i a fer una rentadora.

Hem dormit fatal... dilluns, última setmana...

Crazy friday night

No hi ha res a dir... va ser genial!!!

A les 3 començava la festa amb unes tranquiles cerveses al pub de la uni amb els companys del laboratori... però la cosa es complicava i a les 12 sortíem d'allà... fins les 2.30 voltant pels carrers... Vam riure molt, vam deixar el llistó alt (difícil de repetir).

I sempre... quan un ha de marxar no.... Quina llàstima!!

Meeting ... discussion and results!

Tenia reunió a la tarda... sense concretar l'hora que representa "afternoon". Després de dinar he deixat una nota al despatx d'en Poul perquè no hi era, només per recordar-li la reunió i perquè no sabia l'hora exacte. Al final... imagineu-vos.... no hi ha reunió. Un altre dia sense fer res, ja tinc el paper acabat (bé esperant les correccions), he preparat un abstract per un congrés (que també espera correccions) i ja no ser què fer.

Uff, potser em passaran més a poc a poc del què em pensava aquesta última setmana! Al menys, ja tinc internet al portàtil!

Un concert i nos perdudes al mig del no res...

Ahir, tenia sopar a casa la Zaida. Ok, començo pel principi.

La setmana passada hi havia un esmorzar de despedida al departament. Una de les tècniques de laborator del segon pis marxava a treballar a el departament de Fisiologia. Vam anar-hi,es tractava d'esmorzar gratuït... ja m'enteneu. Un cop allà va resultar que la Zaida, la noia en qüestió, és Puerto Riquenya, o sigui qe a la que va saber que jo era de Barcelona... bla, bla,bla,bla... És super trempada. Dilluns va enviar mail convidant-nos a l'Olga i a mi a anar a casa seva a sopar i després al concert dels seus fills (tenen un grup de música). I ahir era el dia.

A les 4 vam agafar el tren direcció a Hillerod a l'estació de Norreport (linia A) i va començar la nostra aventura! 20 minuts fins a l'estació de Birkerop i allà a buscar el bus 500S en direcció a Kokeddal. Es tractava de dir-li al conductor que ens acostés a un carrer en concret (portàvem el mail amb tot escrit)... i així ho vam fer. El conductor va rumiar un xic però va acceptar... després d'uns 5 Kmel conductor va parar i va preguntar a la resta del bus si algú sabia com arribar a on volíem anar. Hi havia dues dones al bus que de seguida van respondre... Una va dir que la millor manera era baixar a la següent parada, però l'altre va dir que hauria estat millor baixar a la que ja havíem passat de llarg... El resultat final... el conductor estressat va decidir que havíem de baixar allà i com que nosaltres no pillàvem el què deien tots plegats vam baixar... Problema... érem al mig del no res!!! Ens va agafar un atac de riure, vam haver de seure al terra i tranquilitzar-nos. Vam decidir tirar endavant i travessar da banda. Uns metres més endavant vam trobar un senyor que passejava i li vam demanar ... anàvem bé o sigui que vam continuar. Feia un fred que terrible, bufava el vent i anàvem amb un cactus a la mà per regalar!! Ideal!!! De sobte l'Olga va semblar que recordava el lloc (ella ja havia estat abans a casa la Zaida) i vam decidir continuar camps a través, en direcció a un poblet que es veia a la vora d'un enorme llac (les vistes eren esplèndides). Segona pifiada... el fang cada cop era pitjo, el terra relliscava i feia fred però semblava que estèvem encaminades. Eren ja les 5!!! Se suposava que havíem de ser ja a casa la Zaida. Continuem.... tercera pifiada... apareix davant nostre una "zanja" enorme que no ens permetia continuar endavant amb aigua a dins... Res, primer llencem els bolsos, després la bossa amb el pastiss de peres i xocolata i després cada una a saltar!!! Ho arribo a saber i em poso bambes enloc de les botes fashionables dels collons! I per fi a l'altre banda! Vam caminar un kilòmetre més entre les casetes, un poblet tranquilamb bons cotxes als jardins. Finalment a casa la Zaida.

Vam sopar super bé amb els seus dos fills, Karl Erick (23 anys) i Karl Christian (18 anys), i el seu home Karl... Molt divertits. La Zaida està casada des de fa 31 anys amb aquest enginyer danès i tenen tres fills. La gran és una noia, Nina (25 anys), que viu a París on fa de model... espectacular, ha estat a la passarela Gaudí i és portada en revistes com VOGUE i no ser què més. I res tú, entre anglès i castellà ens vam entendre super bé. A les 9 vam anar cap al concert i realment va valdre la pena. Toquen de conya, la música l'escriu el petit que és el guitarra i el cantant. En "caleri" toca el baix, després tenen un bateria (16 anys) i un guitarra elèctrica (17 anys). El grup es diu Carla i marxen l'any que ve cap a USA a buscar fortuna. Tindré una còpia del Cd en breu perquè en "caleri" me l'està fent (els originals es van acabar). La tornada va ser lenta, estàvem cansades i necessitàvem dormir i gairebé no vam parlar.

Lazy Sunday...

Diumenge... cansades... sense ganes de fer res... Hem decidit anar a fer un gelat!! Sí sí, un gelat gegant, de dues boles, maduixa amb formatge i vainilla amb cookies (la combinació matadora... però boníssim!). El dia ideal... vent, cel gris, gorro, bufanda i guants!!! Quin panorama!!

I res, després de dinar (a les 2h, tot un rècord!!!) hem decidit fer sessió de cine a casa. Estirades al llit, amb el meu portàtil sobre una cadira hem mirat: American Beauty i As good as get! En anglès of course!!! Entre peli i peli... una dutxa llarga.... un vas de llet amb galetes de xocolata i comencem de nou!! Ha estat bé! Era un dia d'aquests que la ment necessita un reset, no un formatear eh!! Només un reset i restart!!

Queden 13 dies per ser aquí amb tots vosaltres i donar fi a aquest blog :(

Festa d'aniversari sorpresa!!

Després de passar tota la tarda del divendres passejant pel centre, de compres amb l'Olga (que va ser la única que es va comprar coses), fent el cafè i mullant-nos perquè va ploure tot el dia.... Vaig entendre la insistència d'anar fins allà plovent a peu i passar 4 horetes entrant i sortint a botigues d'esports, de sabates, de bolsos, de joguines... del què us volgueu imaginar... i és que es tractava de tenir-me distreta i lluny del pis fins les 8, hora en què el sopar havia de comencar.

Resulta que la idea era celebrar el meu aniversari el dissabte, perquè no tothom podia el divendres, així que donava per fet que era dissabte, però al arribar al pis... Sorpresa!!! Llums apagats, espelmes, música, globus, serpentines... i tothom cridant HAPPY BIRTHDAY!!! Va ser molt xulo. En Fiorello em va agafar a coll i em va fer pujar a sobre el sofà, i llavors cada un em desitjava felicitats i em donava algun detallet... xocolata belga, cidra d'eslovènia, una nina d'eslovaquia, una pulsera de Dinamarca, una planta amb flors d'Iran... I el millor, fins i tot m'havien fet truita de patates i ceba!!! Boníssima!!! De postres un tiramisú amb 29 banderetes daneses!!! Molt xulo!! Tinc un bon record! No m'ho esperava i de fet ha estat la meva primera festa d'aniversari sorpresa!!

Dissabte...

Avui, ens hem llevat a les 10 i hem aprofitat per anar al centre amb bicicleta, feia un dia espectacular. El cel era completament blau i feia sol!!! Hem passejat, hem anat a fer un cafè latte i un capuccino i hem anat cap a casa a preparar un pastís de poma i pa d'olives i patates (l'Olga és la cuinera, jo només la pinsher). A les 6 hem tornat a agafar les bicis i cap a casa en Kevin. Havíem programat un sopar i una sessió de peli i hem aprofitat per fer una rentadora de roba clara!! La peli... de dibuixos japonesos. L'hem vist en japonès amb subtítols en anglès... jo sense ulleres i sense entendre ni un pijo he acabat dormint!!! Després... apa, torna a agafar la bici i cap a casa. Estàvem mortes.

FELICITATS!!!

Si, avui és el meu aniversari... 29!!! Buff, més arrugues, més dificultat per eliminar els michelins de la cintura... tot plegat més avall... Aix!!

No estic amb vosaltres per celebrar-ho però he rebut tants missatges al mòbil i mails que és com si estigués amb tothom!

Moltes gràcies!!!

Nova etapa...últims dies

Ja estic a casa l'Olga, des d'ahir. Al matí, plovent, en Marian i ella van venir al pis a buscar-me a les 8 del matí per ajudar-me a fer el trasllat. Vam deixar totes les coses a casa l'Olga i vam anar cap a la feina. A les 9:30h hi havia un esmorzar a la Library del departament per despedir a una de les tècniques de laboratori que es canvia de departament. Diferents tipus de pa, mermelada, formatges, xocolata, raïm... tè i cafè. Mmmmm!!! I després a treballar!!!

Al vespre, ja a casa l'Olga teníem sopar de despedida d'en Gao, from Xina. És un senyor bastant gran, que parla poc anglès però molt agradable. Ha estat a casa l'Olga un meset i ara es trasllada a un nou pis fins al novembre!! Ens va preparar menjar típic del seu país... Boníssim la veritat: arròs, pollastre amb patates i ceba (bullit tot), pebrots vermells cuits amb ou i all i una mix de patates, ceba i uns bolets xinos que jo em pensava que eren algues. Tot es posava en un mateix plat i a menjar!! En Gao tenia certs problemes perquè no està acostumat a menjar amb forquilla i en plats plans i li costava molt menjar, va acabar amb una cullera.

Gairebé a les 11 de la nit va arribar un nou "guest" a la casa, un senyor d'uns 40 anys llargs, d'Iran, Tomassef o algu així. És veterinari i fa anys que alterna Dinamarca amb el seu país. Coneix al Poul i està treballant a repro. Sembla bona persona.

Hora de dormir... no podiem parar de xerrar amb l'Olga!!

I avui, a les 7 del matí ja m'ha despertat fent-me pessigolles als peus!! Això no serà sa!!Hem arribat a la uni que encara no havia sortit el sol, el cel tenia un color rosa-taronja espectacular!!

Ei, demà és 2 de febrer!!! Qui fa anys???