Un concert i nos perdudes al mig del no res...

Ahir, tenia sopar a casa la Zaida. Ok, començo pel principi.

La setmana passada hi havia un esmorzar de despedida al departament. Una de les tècniques de laborator del segon pis marxava a treballar a el departament de Fisiologia. Vam anar-hi,es tractava d'esmorzar gratuït... ja m'enteneu. Un cop allà va resultar que la Zaida, la noia en qüestió, és Puerto Riquenya, o sigui qe a la que va saber que jo era de Barcelona... bla, bla,bla,bla... És super trempada. Dilluns va enviar mail convidant-nos a l'Olga i a mi a anar a casa seva a sopar i després al concert dels seus fills (tenen un grup de música). I ahir era el dia.

A les 4 vam agafar el tren direcció a Hillerod a l'estació de Norreport (linia A) i va començar la nostra aventura! 20 minuts fins a l'estació de Birkerop i allà a buscar el bus 500S en direcció a Kokeddal. Es tractava de dir-li al conductor que ens acostés a un carrer en concret (portàvem el mail amb tot escrit)... i així ho vam fer. El conductor va rumiar un xic però va acceptar... després d'uns 5 Kmel conductor va parar i va preguntar a la resta del bus si algú sabia com arribar a on volíem anar. Hi havia dues dones al bus que de seguida van respondre... Una va dir que la millor manera era baixar a la següent parada, però l'altre va dir que hauria estat millor baixar a la que ja havíem passat de llarg... El resultat final... el conductor estressat va decidir que havíem de baixar allà i com que nosaltres no pillàvem el què deien tots plegats vam baixar... Problema... érem al mig del no res!!! Ens va agafar un atac de riure, vam haver de seure al terra i tranquilitzar-nos. Vam decidir tirar endavant i travessar da banda. Uns metres més endavant vam trobar un senyor que passejava i li vam demanar ... anàvem bé o sigui que vam continuar. Feia un fred que terrible, bufava el vent i anàvem amb un cactus a la mà per regalar!! Ideal!!! De sobte l'Olga va semblar que recordava el lloc (ella ja havia estat abans a casa la Zaida) i vam decidir continuar camps a través, en direcció a un poblet que es veia a la vora d'un enorme llac (les vistes eren esplèndides). Segona pifiada... el fang cada cop era pitjo, el terra relliscava i feia fred però semblava que estèvem encaminades. Eren ja les 5!!! Se suposava que havíem de ser ja a casa la Zaida. Continuem.... tercera pifiada... apareix davant nostre una "zanja" enorme que no ens permetia continuar endavant amb aigua a dins... Res, primer llencem els bolsos, després la bossa amb el pastiss de peres i xocolata i després cada una a saltar!!! Ho arribo a saber i em poso bambes enloc de les botes fashionables dels collons! I per fi a l'altre banda! Vam caminar un kilòmetre més entre les casetes, un poblet tranquilamb bons cotxes als jardins. Finalment a casa la Zaida.

Vam sopar super bé amb els seus dos fills, Karl Erick (23 anys) i Karl Christian (18 anys), i el seu home Karl... Molt divertits. La Zaida està casada des de fa 31 anys amb aquest enginyer danès i tenen tres fills. La gran és una noia, Nina (25 anys), que viu a París on fa de model... espectacular, ha estat a la passarela Gaudí i és portada en revistes com VOGUE i no ser què més. I res tú, entre anglès i castellà ens vam entendre super bé. A les 9 vam anar cap al concert i realment va valdre la pena. Toquen de conya, la música l'escriu el petit que és el guitarra i el cantant. En "caleri" toca el baix, després tenen un bateria (16 anys) i un guitarra elèctrica (17 anys). El grup es diu Carla i marxen l'any que ve cap a USA a buscar fortuna. Tindré una còpia del Cd en breu perquè en "caleri" me l'està fent (els originals es van acabar). La tornada va ser lenta, estàvem cansades i necessitàvem dormir i gairebé no vam parlar.