Divendres nit i història d'un Xino

Per fi divendres. Una setmana durilla, sobretot pel fet de tornar aquí a Dinamarca, tornar-se a posar a fer feina(que no surt bé) i estar sola després de tants dies d'estar amb familia i amics. Però ja som divendres i avui ha arribat l'Olga a la uni. De fet va arribar el dimecres a la nit però va estar dormint tot el dijous per adaptar-se de nou al nostre horari (venia de Japó!). A les 16 h, després de treballar ja he anat a casa seva per anar a comprar pel sopar del vespre. Els divendres ja s'han declarat dia del sopar a casa l'Olga. Avui a més, era l'excusa per donar la benvinguda a tres amics seus d'Eslovàquia que han vingut de visita i de retrobar-nos tots els altres després de les festes de Nadal. Doncs res, primer presentacions: Roman, Lucia, Mihael i després de compres al Footex.

Plat del dia: Pollastre amb arròs i salsa de coco. Gelats. Japanese cookies. Beguda: Sangria, Ginebra o Vodka (són de l'est aquesta gent, amb molta influència russa!).

Història d'un Xino

Al sopar hi havia els tres eslovacs i l'Olga, en Fiorello, la Signe, la Kaiza, en Kevin, en Manuel i jo. Purulant pel pis hi havia un xino (no sabem el nom).Us ho explico bé. El pis de l'Olga és també propietat de la KVL. Hi ha tres habitacions i una d'elles és per visitants temporals (gent que passa una o dues setmanes abans de tornar a marxar). Hi ha passat gent super diferent i sempre una mica rarillos (exceptuant el neozelandès). Aquesta setmana té un xino, es veu gran i és una mica ...raro? Bé, li hem dit si volia sopar amb nosaltres però ha dit que no, que preferia preparar-se uns noodles. Ok. De sobte ens sorprèn quan apareix amb la càmara digital a la cuina i comença a tirar-nos fotos a nosaltres preparant el sopar, al menjar... S'adona que fem arròs i es posa les mans al cap perquè el preparem amb una olla. Ell disposa d'un aparell exclusiu per fer arròs, és com una fregidora elèctrica, està al terra de la cuina i ens l'ofereix. Per ell era incomprensible que féssim l'arròs allà. Ha anat a l'habitació i ha tornat amb la càmara i una llibreteta petita on apuntava alguna cosa (potser que no utilitzem la rice machine?)

Ja assentats a taula amb els plats plens.... el xino agafa la cadira, l'aparta una mica de la taula, puja a sobre i ens comença a tirar fotos. Primer miràvem a la càmara i reiem, després de les primeres 10 fotos ja no miràvem a la càmara però no podiem parar de riure. Ha canviat la cadira de lloc unes tres vegades, ens ha tirat unes 50 fotos o més (des de dalt, des del terra, des de la cuina i la càmara inclinada ...). Li hem demanat, fins i tot, quantes gigues tenia la càmara de memòria perquè ja ens vèiem tota la nit amb flashos. Els comentaris a la taula eren brutals... vegeue-ne un exemple: please you should give us peanuts and bannanas!! I és que era veritat, semblàvem monos de fèria per ell. A més, després de cada foto realitzava uns sons extranys i es posava a riure. Després de les mil fotos ha tornat a la seva habitació i s'ha posat a escriure a la llibreteta. Hem rigut molt.

I després del sopar i parlar una mica hem anat al pub de la uni. Res de festa ice cube... hi havia gent disfressada de porcs. Hem estat allà fins les 12 h i hem tornat a casa l'Olga. He aguantat fins la 1 h de la matinada i he marxat. No ser en quines condicions perquè resulta que quan he arribat al pis m'he adonat que no duia els mòbils. Crec que estàn a casa l'Olga. Uff, estic marejada. Vaig a dormir.

Aquí us deixo el comentari que li vaig enviar a la meva cosina al seu blog després de la festa perquè us feu una idea del meu estat:

Arribo ara de festa, amb un mareig!!! Si, ja ser k és aviat però a les 7 hem començat i estik feta shit!!! jiji!!No ser ni com he arribat a casa sencera amb la bici!!Bueno,ara m'adono que no tinc cap dels dos mòbils!! Ai mare!!