Dia 2 i Primera anècdota!

Avui fa més fred, el matí hi havia molta boira, de fet m'he passat de llarg l'entrada del metro! Però la gent continua anant amb bici, em miren raro a mi perquè vaig a peu! És curiós perquè tot està preparat per les bicis: carril propi, semàfors i senyals propis, tickets de metro i altres transports públics especials per si vols pujar amb la bici... Les mares i o pares amb nens porten unes bicis especials amb una espècie de carro adaptat a davant o a darrera que va cobert i les criatures van a dins. Fa gràcia.

Al departament ja m'han donat clau per entrar i sortir dels laboratoris i la Hanne m'ha ensenyat una mica més el campus. Al mateix laboratori hi ha una noia eslovaca, l'Olga, que està començant el postdoc, i una australiana, la Natalie que marxa a finals de novembre i està acabant la tesis. La resta de gent són danesos.

Directa de la universitat he anat al centre, a la city o downtown, per pendre algu. He tornat al cafè europa perquè l'ambient és molt agradable i el lloc és xulo. He demanat un cafè amb llet i un brownie enormes!!! I al final he decidit sopar aquí també, gairebé hi he estat tres hores!!

Bueno, he aconseguit una nit més per demà al Danhostel, però demà al matí haig de deixar les maletes a recepció i a la tarda podré entrar a la nova habitació. Demà tornaré a demanar si hi ha algun llit lliure més per els altres dies fins diumenge.

A les 9-9.30h tornava a ser al Danhostel, un cop a l'habitació em trec les botes i m'estiro al llit des d'on sento un soroll fort com d'un aspirador gegant. No en faig massa casa perquè potser abans no l'havia sentit. Però de sobte sento sirenes al carrer i m'aixeco a veure què passa (des de la planta 14 puc controlar tota la ciutat!). Un munt de camions de bombers, policia... venen per l'avinguda de H.C Andersen Boulevard i sorpresa...s'aturen a baix l'edifici del Danhostel!!! Surto corrents al passadís i trobo atres senyores que no ser quin idioma parlen però català no i anglès tampoc i em diuen que creuen que hi ha foc a l'edifici. M'entra el pànic, entro a l'habitació a buscar la jaqueta i el bolso (tinc prou sentit comú, a fora fa fred i si cal canviar de lloc o tornar a Barcelona necessitaré diners) i surto. Al sortir de l'habitació es disparen totes les alarmes de l'edifici i llavors si que es crea pànic. La gent surt de les habitacions pitant i intentem buscar la sortida d'emergència. No podem agafar els ascensors i la porta de les escales no es pot obrir!! Un noi bastant grossot al final aconsegueix trencar la caixeta d'incendis pe poder obrir la porta que donava accés a les escales i apa, a baixar escales corrent i descalça!!! (14 pisos eh!!) A baix al lobby hi ha un munt de bombers amunt i avall i tots nosaltres, amb sabates o no, amb pijama o de carrer... cap al carrer, a esperar. Al final ha resultat ser una falsa alarma, algú que fumava a l'habitació el condemnat!!!

Quines ganes de tornar a casa que tinc, i més després d'això!